Al tossal del Benacantil hi ha quasi mig centenar d’eriçons

La UA finalitza un projecte d’investigació amb participació ciutadana per a conèixer com s’adapten els animals salvatges a aquest entorn de la ciutat d’Alacant

Alacant. Dijous, 11 de gener de 2017
Amb l’objectiu d’estudiar la població d’eriçó europeu (Erinaceus europaeus) situada en ple nucli urbà de la ciutat d’Alacant, en la muntanya Benacantil, i també sensibilitzar sobre les amenaces que afecten l’espècie, la Universitat d’Alacant ha fet un projecte d’investigació participatiu durant un període de 6 mesos (març-setembre 2017).
Gràcies al suport de l’Ajuntament d’Alacant i l’Associació Galanthus, més de 120 voluntaris (52% dones i 48% homes) de totes les edats han pogut formar part d’aquest estudi de ciència ciutadana. Els eriçons es van localitzar fent batudes al llarg de recorreguts preestablits en dues zones: el vessant nord del Benacantil i el parc de l’Ereta. Capturats amb la mà mitjançant l’ús de llanternes i guants, s’han mesurat, pesat, sexat i marcat individualment amb marques de colors adherides a les pues, un total de 48 eriçons: 22 adults i 26 juvenils, d’aquests 27 mascles i 21 femelles.
Per a estudiar-ne els moviments i l’ús de l’espai de les 34,8 hectàrees (ha) del Benacantil, 15 exemplars es van equipar amb dispositius GPS. Les dades mostren com l’espai vital varia significativament segons el sexe de l’animal, ja que la mitjana de recorregut en mascles és de 8,9 ha i de 3,7 ha en el cas de les femelles.
A més, durant el projecte es va desparasitar tots els exemplars capturats per a l’estudi de la seua càrrega parasitària i es van obtenir mostres de pèl per a anàlisis genètiques. “Tot i que encara estem examinant moltes de les mostres recopilades, en una població d’eriçons tan aïllada com la del Benacantil esperem trobar una diversitat genètica menor que en exemplars de zones interconnectades on hi ha un flux major d’individus d’altres poblacions”, expliquen els responsables de l’estudi Jana Marco i Germán López del Departament d’Ecologia de la UA.
Propostes de millora
Encara que es tracta d’una espècie totalment adaptada al medi urbà, un dels riscos principals que té són els atropellaments. És per això que, com a mesura de protecció, des de la UA plantegen algunes millores perquè els eriçons puguen evitar el pas per la carretera d’accés al Castell de Santa Bàrbara, i també la instal·lació de senyals que advertisquen del pas d’aquests animals.
D’altra banda, per a atraure altres espècies i fomentar l’educació ambiental, els experts de la UA també aconsellen aprofitar el sistema de reg de la zona per a col·locar abeuradors i instal·lar panells informatius sobre la fauna que hi ha al Benacantil.
L’activitat ha tingut una gran acollida per part de la ciutadania i “ha sigut increïble”, en paraules de l’organització, l’èxit de participació i l’interès per una espècie animal tan desconeguda a les ciutats. De fet, molts dels voluntaris ni tan sols havien vist cap eriçó abans de participar en el projecte. Els investigadors de la UA insisteixen que “no fa falta eixir de la ciutat per a adonar-nos de la gran varietat d’espècies que conviuen amb nosaltres”.
“Agraïm enormement a tots els voluntaris que han fet possible aquest projecte, pel seu grau d’implicació i el perfecte ambient de treball que van mantenir en totes i cadascuna de les jornades. Junts hem creat ciència gràcies a aquest projecte de participació ciutadana”, insisteixen Marco i López.
L’equip d’investigadors de la UA està treballant actualment en noves vies de col·laboració amb altres ajuntaments de la província d’Alacant que s’han mostrat molt interessats a fer una activitat de participació ciutadana com aquesta en els seus municipis.
Estudis previs
No és la primera vegada que la Universitat d’Alacant lidera un treball d’aquestes característiques ja que, des de fa cinc anys, Jana Marco i el professor Germán López estan fent una investigació sobre la població d’eriçó europeu que hi ha al campus de Sant Vicent del Raspeig conegut com a projecte ErizUA. Es tracta del primer treball d’investigació a nivell nacional que estudia l’adaptació de la fauna salvatge a entorns urbans i usa l’eriçó com a model i que té la col·laboració d’Alejandro Romero, del Departament de Biotecnologia de la UA, i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona entre d’altres col·laboradors.